Construcció de Túnels
Hi ha diversos mètodes de construcció de túnels, cadascun amb els seus propis avantatges i desavantatges. Els mètodes més comuns són el mètode de perforació i voladura, el mètode de construcció en túnel en enfonsament i el mètode de construcció de túnels amb tuneladora.
El mètode de perforació i voladura és el mètode més antic i comunament utilitzat per construir túnels. Aquest mètode consisteix a perforar forats a la roca o el terra fent servir explosius, i després volar la roca o el terra per crear un túnel. Aquest mètode és adequat per a terrenys durs i rocosos, i és el mètode d’elecció per a la construcció de túnels en muntanyes i altres àrees de difícil accés. Tot i això, aquest mètode també té els seus desavantatges, com el soroll, les vibracions i la pols generada per les explosions, així com el risc de lliscaments i esfondraments.
El mètode de construcció en túnel en enfonsament és un mètode més nou que s’ha tornat cada cop més popular en els darrers anys. Aquest mètode consisteix a excavar un túnel des de la superfície i després emplenar l’espai buit amb materials de farciment. Aquest mètode és adequat per a terrenys tous i fàcils d’excavar, com el terra o l’argila. Tot i això, aquest mètode també té els seus desavantatges, com el risc de lliscaments i esfondraments, així com el risc de danys a les estructures properes.
El mètode de construcció de túnels amb tuneladora és un mètode més modern que s’ha tornat cada cop més popular en els darrers anys. Aquest mètode consisteix a utilitzar una màquina especialitzada anomenada tuneladora, que és capaç de tallar i remoure la roca i el terreny mentre avança, deixant un túnel d’un diàmetre predeterminat. Aquesta tecnologia ha millorat significativament l’eficiència i la seguretat en la construcció de túnels, permetent una construcció més ràpida i menys costosa. A més, també ha reduït la necessitat de treballadors manuals en la construcció de túnels, fet que ha contribuït a una menor exposició a riscos laborals. En resum, l’ús de tuneladores a la construcció de túnels és una solució innovadora i eficient que s’ha tornat una opció popular a la indústria de la construcció.
Cavar un túnel a mà és un treball dur i requereix un gran esforç físic. Tot i això, amb les eines i tècniques adequades, és possible cavar un túnel de forma segura i eficient.
El primer és planificar el túnel. Determinar la longitud, la profunditat i la ubicació del túnel és essencial per assegurar que es compleixin els requisits de seguretat i per garantir que el túnel tingui una estructura sòlida.
Un cop s’ha planificat el túnel, cal aconseguir les eines adequades. Pales, pics, pic-pala, carretons, i martells són algunes de les eines essencials per cavar el túnel. És important assegurar-vos que les eines estiguin en bon estat abans de començar a cavar.
Abans de començar a cavar, és important marcar l’àrea on es cavarà el túnel. Això ajudarà a garantir que s’està cavant a la ubicació correcta i a evitar accidents.
Un cop marcat l’àrea, podeu començar a cavar el túnel. És rellevant cavar de forma ordenada, començant a un extrem del túnel i avançant cap a l’altre. És recomanable cavar en seccions petites, i després retirar la terra amb un carretó.
Prendre mesures de seguretat és crucial mentre s’està cavant el túnel. Això inclou utilitzar equip de protecció personal, com casc, ulleres de seguretat, i guants, i també assegurar-se que el túnel està ventilat adequadament.
En resum, cavar un túnel a mà és un treball dur i requereix un gran esforç físic, però amb la planificació adequada, les eines i les tècniques adequades, i mesures de seguretat efectives, és possible cavar un túnel de forma segura i eficient.
Els túnels s’utilitzen per a diverses finalitats, com ara el transport, la mineria, la construcció d’infraestructura i la protecció de recursos naturals. A continuació es descriuen alguns dels tipus més comuns de túnels:
- Túnels de transport: Aquests túnels s’utilitzen per al transport de vehicles i persones, com ara els túnels subterranis de trànsit urbà, els túnels ferroviaris i els túnels de vehicles.
- Túnels miners: Aquests túnels es fan servir per extreure minerals i altres recursos naturals de la terra. Poden ser horitzontals o inclinats i es fan servir per accedir a les mines subterrànies.
- Túnels d’aigua: Aquests túnels es fan servir per al transport d’aigua a través de muntanyes o altres barreres geogràfiques. Poden ser usats per al reg, la generació d’energia hidroelèctrica, el subministrament d’aigua potable, entre altres.
- Túnels de serveis: Aquests túnels es fan ús per a la instal·lació i el manteniment de serveis com el subministrament d’electricitat, gas i telecomunicacions.
- Túnels de protecció: Aquests túnels s’empren per protegir les persones i els béns de lliscaments de terra, inundacions i altres desastres naturals.
En general, l’elecció del tipus de túnel dependrà de les necessitats específiques del projecte, com ara la geologia del terreny, l’ús final del túnel i els recursos disponibles.
Un túnel amb encavallades és un tipus d’estructura de túnel que utilitza encavallades (un tipus de biga d’acer) per suportar la terra i la roca a sobre del túnel. Aquestes encavallades es col·loquen en un patró en forma d’arc, creant una estructura forta i resistent. Els túnels amb encavallades s’usen sovint en projectes de construcció de túnels de gran escala, com ara túnels de transport, túnels d’aigua i túnels de mines.
L’avantatge dels túnels amb encavallades és que són capaços de suportar grans càrregues i són adequats per a terrenys amb alta pressió de terra i roca. No obstant això, també requereixen una gran quantitat d’acer i són costosos de construir.
Alguns exemples de projectes de túnels amb encavallades inclouen el túnel de base d’aigua de Thames Tideway, el túnel de base d’aigua de Los Angeles i el túnel de base d’aigua dels Alps.
La construcció d’un túnel es divideix en diverses fases. A continuació es descriuen les principals fases en el procés de construcció d’un túnel:
- Disseny: En aquesta fase es duu a terme el disseny del túnel, incloent-hi els plànols i especificacions tècniques necessàries per a la seva construcció. Se’n determina la ubicació, la longitud, el diàmetre, el tipus de túnel i els materials necessaris.
- Investigació geològica: Durant aquesta fase, es duu a terme una investigació geològica per determinar les condicions del terreny a l’àrea on es construirà el túnel. S’analitzen els tipus de roques i sòls, i es determinen els riscos potencials, com ara lliscaments o inundacions.
- Excavació: Un cop es té el disseny i s’ha realitzat la investigació geològica, es procedeix amb l’excavació del túnel. Aquesta fase pot ser duta a terme de diverses maneres, com perforació i voladura, o mitjançant tuneladora.
- Instal·lació de sistemes: Un cop s’ha excavat el túnel, es procedeix amb la instal·lació dels sistemes necessaris per al seu funcionament, com ara il·luminació, ventilació, sistemes de drenatge i electricitat.
- Pavimentació i acabat: En aquesta fase, es procedeix amb la pavimentació i l’acabament del túnel, incloent-hi l’aplicació de revestiments i la col·locació de senyalització.
- Proves i posada en marxa: Finalment, es duen a terme proves per assegurar que el túnel compleix les especificacions tècniques i es procedeix a la seva posada en marxa.